Aquesta absurda guerra per controlar el petroli iraquià, per estimular el consum d'armes i per, després, reconstruir l'Iraq, és un exemple més que demostra són els grups empresarials transnacionals els que dicten les polítiques als governs d'Estats Units, de la Gran Bretanya i de l'Estat Espanyol.

L'anomenada guerra preventiva no és més que una excusa. Una excusa que ningú es creu. Tots sabem que no persegueixen la seguretat internacional. I molt menys la democratització de l'Iraq o el benestar del seu poble. La societat civil estem ben desperts: la destrucció comesa pels exèrcits persegueix interessos econòmics i geoestratègics.

Així, encara que només sigui per dignitat i per no col·laborar amb aquells que promouen la guerra, plantegem no pagar ni un cèntim més als grups empresarials més ofensius, aquells que utilitzen els nostres diners per fer la guerra i poder guanyar més diners encara. No té sentit manifestar-se al carrer i, al mateix temps, atorgar més poder a les empreses guerreres amb les nostres compres o amb els nostres estalvis.

A més, estem convençuts que el boicot pot tenir èxit. Perquè no estem sols. A tot el món sorgeixen diferents iniciatives i boicots contra les multinacionals que instiguen aquesta guerra. També des de casa nostra hem de posar el nostre gra de sorra a aquest esforç globalitzat. Si el volum de vendes de les multinacionals d'EEUU cau, encara que sigui un 2%, a nivell mundial, els lobbies d'aquestes empreses començaran a pressionar Bush sobre la inconveniència de seguir aquesta invasió o començar-ne d'altres.