Entre els més famosos pels seus bons resultats, podem comptar el boicot de Greenpeace a la Shell donat que volia enfonsar una plataforma petrolera al mar del nord; o la campanya BabymilkAction que va boicotejar la Nestlé per la difusió letal dels seus productes per a infants a països del sud o, fa poc, la campanya d'Oxfam a la mateixa Nestlé pel fet de reclamar diners a Etiòpia; o recentment a la Pascual per no comprar llet catalana...

Les empreses en tots aquests casos han acabat rectificant i reculant, encara que les ventes haguessin baixat només un percentatge no gaire significatiu, perquè les multinacionals tenen molts beneficis però també grans despeses, de manera que no podrien suportar el fet d'ingressar menys, sobretot si no ho tenien programat. I un fet a favor és que les empreses poden no tenir orgull, ja que intenten aconseguir diners, encara que sigui fraudulentament, però si hi perden diners no tenen problema en canviar d'estrategia.

L'èxit dels boicots s'erigeix damunt de la legitimitat de la causa i sobre el fet que la idea de boicot compti amb la viabilitat i desperti l'esperança tangible de molta gent que ho vegi com una sortida; i això acaba portant a l'acció massiva per part de molts consumidors que es posen d'acord (en això ens haurien d'ajudar les noves tecnologies com internet).