|
1.
Reduir la dependència vers el petroli
Per raons que ja són òbvies, en aquest boicot contra
la guerra a l’Iraq proposem que s’eviti consumir productes de les
grans petroleres. Les alternatives que llencem, també òbvies,
serien la de circular en bicicleta i/o en transport públic.
2.
Consumir amb responsabilitat
A l’hora de consumir podem intentar que els productes compleixin
una sèrie de criteris com: a) que siguin ecològics
o tinguin el mínim impacte mediambiental; b) que estiguin
fabricats el més localment possible; c) que els treballadors
cobrin dignament per a la seva elaboració, -i a ser possible
la seva feina no reporti beneficis a qui no treballa – com passa
amb la majoria dels accionistes i/o propietaris de les grans empreses
transnacionals.
3.
Donar suport a cooperatives de producció
Una opció a les nostres mans és la de donar suport
a les iniciatives de cooperativisme, ja que els beneficis que de
les cooperatives s’obtenen repercuteixen directament en els treballadors
o en la mateixa societat –com en el cas d’ aquelles cooperatives
que tenen com a objectiu explícit crear nous llocs de treball-.
4.
Afavorir el comerç fet amb justícia
Quan els productes han de ser importats de països del sud,
com el cafè o la xocolata, podem assegurar-nos de que s’han
produït des d’una organització cooperativa i on els
treballadors gaudeixen de condicions laborals i salaris dignes.
És el que es coneix com a comerç just, sistema de
comerç que a més de comprometre’s amb la dignitat
laboral, redueix a mínims el nombre d’intermediaris entre
productor i consumidor.
5.
Organitzar-se per a consumir
Per a que l’ètica en el consum no sigui quelcom elitista
i inaccessible per a moltes butxaques, podem organitzar-nos en cooperatives
de consum, és a dir, en espais que ens permetin consumir
diferents productes que han estat produïts respectant els criteris
abans esmentats i a preus més assequibles que si ho féssim
individualment.
6.
Intercanviar i reutilitzar
Més assequible encara resulta participar en xarxes d’intercanvi
de bens o de serveis no mercantilitzats. Aquests són espais
on podem intercanviar roba, mobles, llibres, coneixements, serveis
domèstics etc. que no estan mediatitzats pels diners. Per
tant, es fonamenten en el valor d’ús real enlloc d’en el
valor de canvi.
7.
Evitar els grans bancs
Si es dóna el cas, podem tenir en compte la nostra dimensió
com estalviadors i evitar tenir els nostres diners a grans bancs
i caixes les quals inverteixen en la indústria de la guerra
o operen amb els nostres diners amb absoluta irresponsabilitat social
i mediambiental. En aquest cas, l’opció existent es diu banca
ètica. Ah, i sobretot, caldria no “jugar a la borsa”.
8.
Allibera la informació...
Davant del control de les élites polítiques i empresarials
sobre els mitjans de comunicació podem accedir a recursos
en els que la informació o les notícies circulen lliures
d’interessos econòmics o no contenen publicitat encoberta.
També hem de lluitar per aconseguir espai als mitjans de
comunicació públics i per crear espais propis.
9.
... i el coneixement
El mateix podem dir de la indústria del coneixement, del
software i de les idees, controlada i “protegida” actualment per
drets d’autor, copyrights i altres mecanismes que privatitzen el
món de les idees i fan que el coneixement estigui al servei
del poder econòmic i polític.
10.
Escapa de la publicitat, decideix el que necessites realment
La publicitat de les grans empreses, és perseverant i té
una presència constant en la nostra vida: ens envaeix des
de que obrim un diari, mirem la televisió, encenem la ràdio
o anem pel carrer. Amb ella se’ns transmet la idea de que determinats
productes o serveis són obviament necessaris i que consumir-los
és imprescindible. Així doncs, una opció seria
que intentéssim decidir per nosaltres quines són les
nostres necessitats de consum reals.En reacció a la invasió
de la publicitat i de la seva permanent i exponencial presència
en l’esfera pública podem crear interferències o donar
la volta als missatges publicitaris per tal que vagin en contra
de les corporacions i de la imatge de marca en la que tant inverteixen.
Aquesta mena de boicot publicitari es pot practicar en anuncis físics,
però també a través d’internet des de grups
coneguts com a hackers o pirates informàtics.
Més
alternatives i opcions a:
|
