BP ¿MÉS ENLLÀ DEL PETROLI?

      BP és la quarta empresa més gran del món i la segona petrolera després d'Exoon Mobile.Kv. És essencialment anglesa i la seva seu es troba a Londres. La seva xifra de negocis anual és de 174.218.000 dòlars, una xifra superior al PIB de la majoria de països del món. Però
British Petroleum no és només una companyia líder en el mercat del petroli, també ho és en rentat d'imatge. El nou logotip de BP ens recorda una flor o un sol, però ¿saps què s'hi amaga rera del seu lema 'més enllà del petroli'?

      BP participa del repartiment del botí de guerra

      BP participa en les maquinacions que les petroleres estan portant a terme en les explosives i crucials àrees del Caucas i d'Àsia Central. La importància de la zona resideix en què el cru del Caspi pot vascular el lideratge que exerceixen els països de l'OPEP en la fixació dels preus del cru. BP participa en el projectat oleoducte que creuarà Afganistan des de Turkmenistan cap a Paquistan, bloquejat anteriorment pels talibans i que ha estat un dels motius per a la invasió d'Afganistan per part d'EEUU. De fet, Azerbaijan, Kazakistan, Turkmenistan i Uzbekistan junts tenen 115 mil milions de barrils de reserves provades de cru i 11 trilions de m3 de gas. Paral·lelament BP planeja construir un gasoducte i un oleoducte des dels jaciments de gas del mar Caspi fins la costa mediterrània de Turquia. L'AGT (Azerbayan-Georgia-Turquia) generarà 21 milions de dòlars al dia en beneficis. Als Balcans, les bases militars d'EEUU coincideixen precisament amb l'itinerari previst per a l'oleoducte que unirà el Mar Negre amb el Mar Adriàtic, sota el control anglo-americà de les companyies BP i ChevronTexaco. Al Tibet, BP està acusada de col·laborar amb els seus projectes d'extracció, a través de la seva filial Petrochina, en els plans de colonització del govern xinès a la zona. Aquests projectes, a més d'un grandiós impacte medi-ambiental a la zona, agreujaran la situació de la zona amb més desplaçaments de població xinesa cap al Tibet i més militarització

      BP finança la guerra bruta i els paramilitars

      A Colòmbia BP utilitza una firma mercenària britànica (Defence Limited Systems) per entrenar paramilitars. En el departament de Casanare, on BP ha invertit més de 3000 mil milions de dòlars des de 1992, van morir, tan sols el 1995, al voltant de 200 persones crítiques amb les activitats de BP a mans dels paramilitars que protegien les instal·lacions petroleres. Al 1996, BP i el ministeri de defensa colombià varen firmar un acord de 60 milions de dòlars en ajudes a les forces destacades a la zona. BP ha admès haver provocat "lleugers vessaments, contaminació d'aigües, abocaments de productes químics, llocs il·legals d'instal·lació i certa invasió de boscos protegits". Al Sudan BP, a través de Petrochina, col·labora amb la repressió de l'exèrcit i els paramilitars contra les minories cristianes del sud.

      BP escalfa el planeta

      Tan sols l'AGT transportarà 365 milions de barrils de petroli i 730 milions de m3 de gas a l'any, els quals incrementaran l'efecte hivernacle amb més de 170 milions de tones de CO2 a l'any. Com a agent causant del canvi climàtic, BP ha proclamat a grans veus una reducció del 10% de les seves 'emissions directes' de CO2. En realitat, la producció i el procés de refinat de petroli, gas i carbó per part de les petroleres, el que es considera 'emissions directes', no representen més del 2% de totes les emissions mundials, una mica per sota de les emissions totals de França. Al final, els números indiquen que la inversió en noves exploracions i producció petrolífera creix a un 4 o 5 % anual, i es calcula que arribarà als 8.000 milions de dòlars l'any.

      BP destrueix els ecosistemes

      BP no té problemes en explotar hidrocarburs en ecosistemes delicats, com el delta del riu Orinoco a Veneçuela. Malgrat això en una desigual batalla, el poble indígena Warao va aconseguir foragitar a la BP del Delta del Orinoco. Actualment planifica un gasoducte d'enorme impacte que creuarà una jungla verge de Papua Nova Guinea. BP és també un fundador important d'Arctic Power, una lobby d'Alaska que està empenyent a l'obertura de la Arctic National Wildlife Refuge a l'explotació petrolera. Amb l'AGT, es creuarà una zona d'alt risc sísmic que conté nou grans cursos d'aigües, entre elles l'Eufrates, el Kura i el Ceyhan, dels quals en depenen milions de persones, per a finalitzar en el riquíssim ecosistema de la costa turca, provocant que cada any més de mil petrolers naveguin aquesta regió que depèn de la pesca i el turisme.

      BP agredeix les comunitats locals

      BP proclama que aporta llocs de treball i riquesa a les zones d'explotació. En realitat, privatitza allò que fins aleshores havia estat un recurs comunitari o públic, crea molt pocs llocs de treball per dòlar invertit, importa els treballadors especialitzats, ofereix treball escombraria a les poblacions locals i danya l'estil de vida tradicional amb la presència de treballadors forans portadors d'alcoholisme, prostitució i augment del preu de vida. A la refineria que comparteix amb la Shell a Durban, Sudàfrica, els seus vessaments accidentals a les zones residencials pobres veïnes comptabilitzen ja més de 950.000 litres de petroli. BP es nega a renovar les instal·lacions perquè 'el cost és elevat', malgrat això es declara molt preocupada. A Papua, BP eludeix el pagament de compensacions per valor de 130.000 dòlars a dos pobles de Papua d'Oest per la destrucció de les seves plantes sago en prospeccions per buscar gas a la selva. En el cas de l'AGT, fins a 8 anys després del primer disseny no es va començar a informar a la població local que viu a la ruta prevista.

      BP privatitza el bé comú però eludeix el control públic

      BP, ferma defensora de la inexistència del canvi climàtic fins fa ben poc, en reconeix ara públicament la seva existència, es declara molt preocupada i defensa emprendre mesures voluntàries de reducció d'emissions. En realitat BP segueix formant part de dos lobbies, American Petroleum Institute and the Business Roundtable, que s'oposen vehementment a la ratificació del protocol de Kioto o a qualsevol forma de regulació. Amb les seves declaracions de bona voluntat en realitat tracta d'evitar la implantació de mesures de regulació obligatòria. De fet, la meitat dels 65 senadors d'EEUU que varen votar contra la ratificació de Kioto, varen rebre donacions de BP durant la campanya.

      BP renta més verd

      Al 1999, BP compra Solarex, la major productora de plafons solars del món. D'aquesta manera es converteix en "l'empresa líder" mundial del sector de les energies renovables. Pocs dies després anuncia la seva nova campanya 'Enchufado al sol', nou logotip (un sol), nou lema (Més enllà del petroli), ostentoses iniciatives com la de posar plafons solars a 200 gasolineres de tot el món... Malgrat això, encara que monopolitza tota la seva imatge, aquesta faceta resulta insignificant i marginal en la seva activitat productiva. Front als 49 milions d'euros que va gastar en comprar Solarex, va gastar 600 vegades més en comprar la petrolera Arco i 5.500 milions d'euros en una perforació de tan sols 5 anys a Alaska, en una zona d'alt valor ecològic. Sols en la campanya publicitària de 'Més enllà del Petroli' va gastar 100 milions de $ a l'any, casi el mateix que el que va gastar en inversions en energia solar. De fet les inversions en energies renovables no arriben a l'1 % del total d'inversions de l'empresa. Frases directes als consumidors com "podemos rellenar vuestro tanque a través de la energía solar" (en realitat els cotxes s'omplen amb gasolina!) exemplifiquen la seva capacitat de rentar-se de verd.

Per mes informacio sobre BP click aquí: en HTML , en RTF